Arbraçada és un treball en procés sorgit del laboratori de dansa interactiva organitzat per NU2’s, en el context d’IDN - Festival d’Imatge Dansa i Nous Mitjans. Una col·laboració entre Àngels Margarit i Núria Font per cercar una relació orgànica, un espai de diàleg en escena entre el gest, les imatges, la llum i el so, cinètica vegetal per a un solo de dansa on Àngels Margarit balla i fa ballar les imatges més enllà del propi cos.

Al llarg de la trajectòria coreogràfica d’Àngels Margarit, el món vegetal ha estat molt present. Referent ineludible d’algunes obres, ha generat llenguatge, paisatge i metàfora en l’imaginari poètic de les seves creacions.

A Arbraçada hi ha un retorn a aquest univers recurrent i familiar, una identificació personal i simbiòtica, però des d’un lloc nou i diferent en integrar la tecnologia a l’escriptura del cos a l’espai.

Imatges de plantacions de xops, oms o pollancres del Baix Empordà, que conformen un paisatge curiós de natura enjardinada, de bosc “urbanitzat”, són el suport visual.

La dansa, el moviment i el gest juguen amb l’oposició, o fusió, natural i artificial, minimalisme orgànic, cicle i duració, mobilitat i arrelament, estat d’arbre…

Per entrar en estat d’arbre cal començar per un desesme animal de llangardaix a les tres de la tarda, al mes d’agost. En dos anys la inèrcia i la malesa ens creixeran a la boca.
Patirem alguna descomposició lírica abans la malesa no ens surti a la veu.

Manoel de Barros, Riba del dessemblat.

…Si un hombre agita el brazo, se distingue el brazo del gesto, y entre uno y otro se concibe una relación puramente posible. Pero en la naturaleza ese gesto del brazo y el brazo mismo no pueden separarse…

Paul Valéry, Eupalinos o el arquitecto