En el món de les arts escèniques, i especialment en el de la dansa, resulta molt difícil fer reposicions de les creacions. Els motius són de producció, obviament, però també és complexe recuperar un llenguatge tan efímer i que sovint desapareix.

Malgrat això, en la nostra celebració volem recuperar algunes de les peces del repertori de la companyia que han estat especialment importants. Com és el cas de Kolbebasar, estrenada a Figueres el 1988 i que va recórrer Europa recollint excel·lents crítiques i premis, com l’emblemàtic Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet, París, el 1988.

Kolbebasar és una obra per a set ballarines en què la força de la composició sedueix i corprèn l’espectador. La música -de Joan Saura i Xavier Maristany- i la coreografia escriuen la mateixa partitura, joc abstracte d’una composició que batega vivament. Avui, després de més de vint anys, encara estem davant d’un espectacle d’actualitat. Àngels Margarit reposarà la peça amb un elenc d’intèrprets nou però amb total fidelitat a la coreografia original.

El nom, Kolbebasar, són dues paraules.
Kolbe: George Kolbe, escultor alemany del que podeu trobar l'escultura d'una dona al Pavelló alemany Mies Van der Rohe, a Barcelona;
Basar: mercat d'objectes diversos.

La coreografia és la unió de diferents peces, en una mena d'exposició mòbil on cada una es converteix en un objecte singular.
Un solo, un duet, un quartet i un sextet, que a partir d'un mateix motiu desenvolupen diferents construccions, són l'estructura sobre la qual s'articula aquest espectacle.
Teixits de moviments que viatgen o s'instal·len a l'espai, reflexos i simetries, una imatge, una forma (quieta) que es mou, la continuïtat de la interrupció.