LARANDLAND pren la ciutat com a motiu i paisatge. Treball estètic i abstracte travessat de situacions concretes que ens parla de la ciutat inabastable, com un organisme viu, un gran cos, on cèl·lules i sistemes interconnectats inventen la seva morfologia.
M’interessen les dinàmiques, els ritmes, les textures, els circuits, el moviment fet paisatge.
L’espai escènic i, especialment, la dansa són per si mateixos espais on cada moviment s’escriu sobre l’anterior, esborra l’anterior, i dóna lloc a múltiples situacions que se solapen en un palimpsest continu.

LARANDLAND es presenta en tres parts. La primera, Palimpsest, és un treball de composició que es transforma contínuament; set ballarins són l’espai i el paisatge. La segona, Siamesos, és un fragment més intimista on es succeeixen diferents duets; aquí l’espai de la dansa és el cos de l’altre. I, la tercera part, Track, que parteix de la velocitat, el risc i el traç, és la peça més energètica.

...El catàleg de les formes és immens: fins que
cada forma no hagi trobat la seva ciutat, noves
ciutats continuaran naixent. On les formes
exhaureixen les seves variacions i es desfan, comença la
fi de les ciutats. En els darrers mapes
es diluïen reticles sense principi ni fi, ciutat
amb forma de Los Ángeles, amb forma de
Kyoto-Osaka, sense forma.
p. 142

Italo Calvino, Les ciutats invisibles
Ed.Empúries, Barcelona, 1985