En aquest espai, Margarit, gràcies sobretot a la seva gran presència, aconsegueix amb els seus passos i les pauses crear unes imatges rodones. No es tracta d’un espectacle -la durada no arriba al quart d’hora i no s’hi ensuma cap altra pretensió que la de presentar una experiència diferent.
…destaca per la seva eficàcia i bellesa.

Albert de la Torre, Diari de Barcelona, Barcelona (Espanya), 1 maig 1989

Hubo, sin embargo, algo destacable, interesante. Àgels Margarit y su Subur 305 sessió contínua. Una coreografia de quince minutos que se desarrollaba en el interior de la habitación y en la terraza.Una mujer sola sobre la cama, un café sobre una foto y un ventilador parado. La mujer baila, expresa su angustia, busca en el viento que mece las cortinas y en el sol que atraviesa las rendijas de las persianas y vuelve a su cama cerrando el ciclo. Quince minutos o un instante, una sensación convertida en danza.

Santiago Fondevila, La Vanguardia, Barcelona (Espanya), 2 maig 1989

I, parlant de dansa, no voldria acabar sense fer esment de l’esplèndida seqüència Subur 305, amb què Àngels Margarit va obsequiar un públic que, de vuit en vuit, es congregava a l’habitació de l’hotel, per contemplar aquesta breu coreografia que per a molts constituirà el millor record de Sitges.
Subur 305 és una invitació a aguditzar els sentits per respirar, des de la nuesa d’una cambra, el crit imperiós del mar, que batega amb força enllà de la finestra.

Xavier Pérez, Avui, Barcelona (Espanya), 5 maig 1989

Como pocas veces esta experiencia teatral -Solo para habitación de hotel- me ha hecho reflexionar sobre el espacio. El espacio físico y el espacio imaginario creado por un cuerpo, por unos movimientos, por una realidad dentro de la realidad, tan parecidas y tan diversas.
Desde el punto de vista objetivo, concreto, bailar en cinco metros cuadrados supuso un trabajo matemático minucioso: su danza es un proyecto arquitectónico en el sentido estricto del termino, por lo que creo Margarit no deja nada al azar, ni practica en absoluto la improvisación, pero al uno encontrarse allí, casi formando parte de lo que sucede, se vuelve todo tan natural, tan espontáneo, tan vital, que pareciera ser lo que alguna vez uno mismo ha experimentado en el hotel de una ciudad desconocida.

Teresa Alvarenga, La Danza, Caracas (Veneçuela), 1993

I have just been intimate with a stranger in her hotel room. It happened because she danced in her lonely room.
…Our memories of dislocations are only memories. Our reality is here in the city she has captured on her video camera.
…We leave, suddenly intimate with each other for we have shared a momenr with someone else. A moment? Fifteen minutes of performance -but far more powerful than many an hour and a half in a theatre.
…History is now and Adelaide.This dance performance will haunt you for a long, long time. See it.

John Emery, The Advertise, Adelaide (Austràlia), 2 març 1996